Sessió 9. Xerrada sobre la web 2.0

La sessió 9 va consistir en una xerrada sobre la web 2.0. Una de les persones referents en aquest tema, Xavier Kirchner, va parlar-nos sobre la innovació a l’aprenentatge i a l’ensenyament.

Segons Xavier Kirchner, les ideologies canvien i per això pensa que hauríem de canviar la pedagogia. Doncs, pensa que els professors s’han d’adaptar als canvis, han de ser eficients a l’hora de ser mestre, tenir les eines adequades i utilitzar una didàctica adaptada als alumnes. Ara bé, no sempre els professors saben utilitzar les eines o n’utilitzen de manera no adequada.

L’Internet ens dóna aquestes eines, la web 2.0. L’origen d’Internet va tenir lloc a Amèrica, quan van voler fer una xarxa per a connectar ordinadors. A partir d’aquell moment, l’Internet va tenir molts més usos: xarxa per a comunicar-nos entre tots, hipertext (via que interconnecta coneixements) i xarxa per a connectar persones. Exemples d’aquests usos serien: Wikipedia, Youtube, Sclipo, Google, Facebook, etc.

En definitiva, al llarg de la xerrada vam poder veure els avantatges de la innovació, però, també inconvenients, ja que recordo el comentari d’un company sobre les classes virtuals, el qual va opinar que aquests tipus de classes no permetien la proximitat presencial entre persones; un comentari al qual estic totalment d’acord.

Sessió 8. Treballem la webquest

La sessió 8 va anar destinada a l’inici de l’elaboració de la Webquest. Ja en la sessió 7 vam escollir la temàtica i el format i això va permetre que poguessim començar a desenvolupar l’activitat proposada en la webquest. L’activitat que estem dissenyant té el seu centre d’interés en un conte, a partir del qual els nens i nenes treballaran tota una sèrie d’exercicis lingüístics.

Ara només queda acabar de desenvolupar la webquest, completar-la i tenir-la a punt per a poder-la utilitzar pedagògicament.

Sessió 7. WebQuset

Durant aquesta sessió es va parlar sobre què és i per a què serveixen les WebQuest; l’estructura que ha de seguir, com ha d’anar dirigit i per a qui i quins continguts han d’aparèixer-hi. Tot seguit vam poder consultar diverses WebQuest. Un cop observats els exemples, ens vam dividir per grups de treball, i vam escollir la temàtica, l’edat a qui va dirigida i el format de la WebQuest que aquests dies estem elaborant.

Sessió 6. La imatge

Avui ha sigut una sessió més dinàmica, en la qual hem pogut presentar per grups uns vídeos a través dels quals hem transmés un contingut educatiu.

Cada grup, doncs, ha expossat el seu treball i ha explicat a quin curs de primària aniria dirigit el seu vídeo i quin missatge pretenia transmetre aquest. En el nostre cas, hem escollit dos vídeos sobre els videojocs per comparar el bon ús i el mal ús dels videojocs. Per una banda, el primer vídeo projectava imatges d’un noi adicte als videojocs, el qual tenia un rendiment escolar molt baix i una obsesió per l’ordinador exagerada. Per l’altra, el segon vídeo ens mostrava el bon ús dels videojocs a través d’un joc dinàmic, el qual fomenta l’activitat física.

Pel què fa als vídeos dels altres grups, podria dir que tots m’han transmés perfectament el seu propi missatge i m’ha fet reflexionar sobre la importància que tenen les activitats audiovisuals, les quals podrien utilitzar més sovint els professors o professores en el moment d’oferir als alumnes els continguts educatius, ja que considero que és un recurs que capta l’atenció de l’estudiant i que ajuda a transmetre els coneixements amb menys dificultat segurament.

L’ILLA DELS 5 FARS

L’activitat 2 té relació amb el llibre titulat L’illa dels 5 fars. L’activitat consitia en elaborar un Presentació Power Point en què apareguessin les idees principals d’aquesta lectura. Per realitzar-la vam organitzar-nos per grups i van distribuir-nos el treball. En el nostre cas, vam adjudicar una setmana a cada una del grup per a poder llegir el llibre. Un cop llegit, vam iniciar el Power Point, el qual amb una tarda a la biblioteca el vam tenir fet. Cal dir que en un principi no sabiem com enfocar-ho, ja que teníem la intenció de fer-ho original i creatiu, però, finalment, la presentació va reflectir de manera senzilla i clara els missatges que havíem de transmetre.

En definitiva, el resultat del treball va ser possitiu i, personalment, em va fer reflexionar sobre les dificultats de la comunicació verbal i em va consienciar que hem de tenir en compte les cinc o sis claus comunicatives que menciona el llibre per tal de poder transmetre un missatge amb èxit.

Deixo aquí la presentació. Només l’hem pogut penjar en el meu blog; en el de la Yolanda Escruela i en el de la Lídia Martínez no ens ho ha permès per què el document estava fet a partir del Windows Vista.

 Presentació PPT de L’ILLA DELS 5 FARS

Sessió 5. Ppt de “L’ILLA DELS 5 FARS”

Després d’haver preparat dies anteriors el Ppt de L’illa dels 5 fars ha arribat l’hora d’exposar-lo davant de tota la classe. Avui l’hem presentat per grups, expressant tots les mateixes idees principals de la història però tots de diferents modes.

Nosaltres, concretament, hem exposat una presentació molt senzilla i clara, a través de la qual hem explicat les claus de la comunicació: missatge únic i clar, llenguatge adequat als interlocutors, històries memorables, emocionar, importa el que la gent capta i no el que diem, convidar i no empènyer al públic cap al nostre missatge.

Pel què fa a la resta del grup, hem pogut observar treballs molt creatius, dels quals un m’ha cridat més l’atenció que els altres, el treball relacionat amb la separació d’una parella. M’ha impressionat com mitjançant situacions comunitcatives molt presents en la nostra vida (com és la ruptura amorosa) han aconseguit oferir-nos les 5 idees principals del llibre llegit. Molts altres companys/es han utilitzat les imatges, cosa que ajuda molt a la comprensió d’allò que es vol transmetre, ja que com diu la dita “val més una imatge que mil paraules”.

Transparència sobre els mitjans de comunicació i els professors

Del text “Per a què serveix un professor” vam subratllar les paraules claus, les quals llavors vam fer servir per elaborar la transparència sobre els mitjans de comunicació i els professors.

La transparència la vam realitzar en un grup de tres. Vam poder aprofitar el temps de classe per a fer un esbós de la transparència, cosa que va permetre que una de nosaltres llavors ho pogués passar a net a l’ordinador de casa seu. Una altra, es va encarregar de comprar la transparència i d’imprimir-la i la última va dur a terme la presentació de la transparència a classe. Així, doncs, ens vam distribuir les tasques de tal manera que tothom pogués participar per igual en aquesta primera activitat del curs.

A partir de la transparència havíem de comparar la funció dels mitjans de comunicació amb la funció dels professors/es. Vam arribar a la conclusió que els mitjans de comunicació transmeten una informació més àmplia que la del professor/a, mentre que els professors/es transmeten formació i, sobretot, nocions. L’autodidacte és qui rep informació dels mitjans de comunicació, mentre que l’alumne/a que ha cursat un curs d’estudis regulats és qui adquireix formació i nocions. Ara bé, cap de les dues persones sap com buscar, filtrar, seleccionar, acceptar o rebutjar, tot i que qui rep uns estudis ho hauria d’haver après del professor.

Així, doncs, estem dient que ni tan sols el professor/a sap ensenyar l’art de selecció? I, almenys, sap que ha de saber-ho? Considero que aquests conflictes educatius s’haurien de resoldre el més aviat possible, ja que l’alumne necessita i es mereix un bon guia, que l’ajudi a desenvolupar-se psicològicament i socialment, a través d’un bon ús pedagògic dels mitjans de comunicació.

Transparència dels mitjans de comunicació i professors

Sessió 4. EAO

Ahir, a la quarta sessió, vam tractar un tipus d’integració de les tecnologies en l’educació: l’EAO (Ensenyament assistit per ordinador).

L’Anna, amb el projector, va oferir-nos una imatge, en què apareixia un ordinador envoltat de fulls d’apunts. En l’ordinador podíem veure un home, semblava un professor donant una classe teòrica a un suposat alumne/a. Per tant, la imatge ens transmetia una situació educativa, en la qual el professor ensenyava a l’alumne/a a través de l’Internet de l’ordinador.

Personalment, aquesta imatge em va transmetre una sensació freda, ja que la relació entre mestre i alumne/a era molt distant. Doncs, considero que la comunicació entre professor-alumne a través de la xarxa és molt més complexe que la comunicació verbal, habitual en les aules tradicionals escolars. Una de les conseqüències d’aquest fet és que el professor/a no pot implicar-se emocionalment, mentre que aquest és un factor essencial en l’educació de l’alumne/a.

En definitiva, opino que els alumnes necessiten la presència personal del professor/a, mirar els seus ulls i els seus gestos (que a vegades diuen més que les paraules), necessiten saber que el/la tenen aprop per si sorgeix un imprevist, necessiten treballar amb altres alumnes, compartir amb ells opinions, organitzar treballs junts, etc. Ara bé, amb tot això no vull dir que hàgim de prescindir dels ordinadors o altres tecnologies, però si penso que els hem d’utilitzar fins a un límit i sempre amb una visió didàctica.

Sessió 3. Les TIC

En aquesta tercera sessió, vam poder informar-nos sobre l’apropiació del les TIC (Tecnologies de l’informació i la comunicació)  a l’aula escolar. Les TIC és la utilització natural sense limitacions de temps i espai de les tecnologies que es fan servir a l’aula com a un element pedagògic.

“Les tecnologies ens humanitzen o ens deshumanitzen?”

Durant la sessió van anar sorgint preguntes sobre les TIC, i la qüestió anterior és una de les que em va cridar l’atenció. Em va fer reflexionar i considero que la tecnologia, en termes generals, ens humanitza. Doncs, per exemple, l’existència del telèfon permet comunicar-nos amb persones que no veiem habitualment. Ara bé, un mal ús de les tecnologies pot deshumanitzar-nos i perjudicar-nos. Això succeeix també a les aules; el professor/a pot fer-ne un bon ús o no.

“Les tecnologies són possitives, negatives, neutres?”

Aquesta és una altra de les qüestions d’aquesta sessió. Considero que, de cap manera, la nostra relació amb les tecnologies pot ser neutre. Doncs, la societat, el model de vida actual espanyol (en el nostre cas) influencia al fet que utilitzem les noves tecnologies. Davant d’aquesta no-neutralitat, penso que els mestres han de tenir uns criteris i han d’ensenyar als alumnes a tenir els seus propis criteris, a seleccionar, a filtrar la informació correcta que ens transmeten les tecnologies. Així, doncs, opino que els professors/es han de tenir una visió didàctica davant les tecnologies, per exemple, l’ordinador. És a dir, han de saber veure quines utilitats educatives pot tenir l’ordinador a l’aula.

Per altra banda, si s’han de classificar les teconologies com a negatives o possitives, penso que això depèn molt de les idees del professor, de la seva didàctica, … Però, personalment, diria que són possitives, ja que hem d’apendre a utilitzar-les perquè després ens les trobarem a la vida real, a la societat actual en què estem vivint.

Sessió 2. Presentació de la transparència i observació d’altres transparències

Durant aquesta segona sessió vam tenir l’oportunitat de presentar la transparència que havíem esta treballant en equip durant la setmana anterior.

La transparència feia referència a la funció que feien els mitjans de comunicació i la funció dels professors pel què fa a l’educació.

Cada grup va anar presentant les seves transparències. Uns van ser més creatius que d’altres, però tots van expressar clarament l’idea principal: els professors ens formen i els mitjans de comunicació ens informen.

En el nostre cas, la transparència va ser correcta, en forma de mapa conceptual.

En la segona part de la classe, l’anna ens va oferir una sèrie de transparències, en les quals predominaven les imatges. Em va cridar l’atenció la transparència en què hi havia representada una vaca, la qual costava molt de distingir de la resta del dibuix, semblava que estigués camuflada. La transparència del Petit príncep també va ser interessant, tot i que per entendre la transparència, penso que  abans hauríem d’haver llegit el text que feia referència a aquella imatge.