Aquesta sessió la vam dedicar a finalitzar les presentacions en ppt de l’última activitat destinada als suposats pares.
En general, les exposicions van anar bé i, personalment, unes em van motivar més que d’altres, ja sigui pel tema escollit, per la manera d’expressar-se, …
Concretament, la nostra exposició considero que va sortir prou bé, si tenim en compte que gairebé no vam tenir temps de preparar-la, degut al cúmul de feina d’aquests dies.
En un principi, la primera sessió després de Nadal, l’havíem de dedicar a la presentació dels Power Points de l’activitat 5, però degut a la poca disposició per a poder realitzar aquest treball, en el nostre cas, degut a les llargues distàncies que ens separen, només un grup ha pogut exposar-ho avui.
Les persones que han fet l’exposició han siguit la Irene, en Raúl i en Javier. El tema tractat ha sigut la programació infantil de la cadena televisiva Atena 3. Principalment, la presentació ha consistit en una crítica de tal programació i, per tant, han valorat i classificat els programes i dibuixos animats corresponents a aquest canal. Han parlat del programa “Art atack”, el qual l’han catalogat com a un dels programes més educatius d’Antena 3; “Els Simpsons”, els quals han considerat que va dirigit a un públic adolescent i no infantil degut als mals comportaments i vocabulari dels protagonistes de tals dibuixos, etc.
M’ha agradat com han expossat el tema i el tríptic que ens han ofert, el qual estava molt complert. He trobat a faltar, però, un debat posterior, unes preguntes que ens fessin reflexionar a nosaltres, als suposats pares, ja que d’aquesta manera podríem haver opinat tots sobre la programació d’aquesta cadena i s’haurien vist diferents punts de vista, fet que ens hauria enriquit a tots. Espero que les pròximes presentacions permetin la possibilitat de debatir el tema que se’ns presenti.
Bé, sincerament, no vaig poder assistir a aquesta sessió, ja que vaig tenir problemes personals. Tot i això, passajant-me pels blogs dels meus companys m’he pogut informar que al llarg de la sessió es va parlar del nou treball, el qual havíem de realitzar durant les vacances.
Aquesta pròxima activitat consisteix en elaborar un Power Point i un tríptic que tractin d’un tema relacionat amb les noves tecnologies i que vagi encarat al públic adult, en concret, a pares. En el nostre cas, en un principi, vam escollir els dibuixos animats, però, finalment, hem canviat de tema i parlarem del Vídeo i DVD educatiu.
Al llarg d’aquesta sessió vam jugar a un videojoc de la Playstation que ha tingut molt èxit arreu del món, el “singstar”. En un primer moment semblava que no hi podríem jugar degut a problemes tècnics, però, finalment, ho vam solucionar.
El singstar és un joc de karaoke que permet cantar a dues persones a la vegada, demostrant, cadascú amb el seu propi micròfon, qui afina, qui segueix millor la lletra i el ritme de la música, en definitiva, qui canta millor. Nosaltres en vam poder gaudir i la veritat és que va ser molt divertit. A més, va permetre que aquells més vergonyosos abandonessin la seva timidesa per una estona i, també, que es formés cohesió de grup.
En general, segurament, no és un dels videojocs més educatius, però té molts altres punts possitius. El singstar permet jugar a persones de qualsevol edat, establir relacions amb altra gent, … cosa que altres jocs no permeten, ja sigui perquè van destinats a una edat concreta o perquè són individuals. Així, doncs, el singstar, a més de divertir, pot ajudar a desenvolupar l’àmbit afectiu i social dels participants, permetent que aquests guanyin confiança en ells mateixos i que la comparteixin amb els altres.
Aquesta sessió l’hem dedicat al món dels videojocs i la relació que aquests poden tenir amb el context educatiu escolar.
La societat progressa i les noves tecnologies s’incrementen, sobretot, als països desenvolupats, cosa que comporta conviure dia a dia amb la televisió, el mòbil, l’Internet, els equips de música, els videojocs, …
Cada vegada són més els infants i els joves que ocupen el seu temps lliure a jugar als videojocs. Doncs, per a ells i elles jugar és una necessitat, un impuls vital, innat, espontani, primari i gratuït, que els permet explorar, conèixer, dominar i estimar el món i la vida.
Pel què fa als videojocs, segurament, els nens i nenes s’hi senten atrets i atretes pel món fantàstic i màgic que aquests mostren, l’acció i el repte constant, l’atractiu audiovisual (So, moviment, realisme…), el feedback immediat, perquè s’acostuma a aconseguir l’objectiu final, perquè permet tenir una autoestima alta i el reconeixement social davant dels companys, etc.
Davant d’aquesta situació, els professors podrien plantejar-se la possibilitat d’introduir el videojoc a les aules, ja que, segurament, en podríen fer un ús educatiu. Els alumnes es motiviarien realitzant activitats a partir de videojocs i això afavoriria l’adquisició per part d’aquests d’habilitats viso-motores, d’habilitats organitzatives, analítiques, d’exploraicó, creatives, milloraria també la capacitat de decisió i de solució de problemes, el treball col·laboratiu… Per aconseguir-ho, prèviament els professors haurien de parlar i escoltar a les noies i els nois per descobrir quins tipus de videojocs els agrada més.
En definitiva, podem concloure que els videojocs promouen tant la diversió com l’aprenentatge, la socialització i l’alfabetització digital.
Personalment, opino que els videojocs poden tenir un paper important en el desenvolupament, sobretot, cognitiu i social-afectiu de l’alumne/a. I, fins i tot, podríem dir que pot tenir influència en el desenvolupament motor de l’alumne/a, en el cas que el videojoc promogui l’acitivitat física, cosa que permet la movilitat del cos i l’expressió de l’alumne. Segurament, aquest segon tipus de videojocs, persolament, l’aplicaria en l’assignatura d’Educació Física, ja que al mateix moment que aprenen conceptes estan agilitant les seves capacitats motrius, fet rellevant, ja que considero que en el procés d’aprenentatge de l’alumne/a han de ser presents tan el cos com la ment.
Durant la última part d’aquesta sessió l’Anna ens ha proposat buscar a Internet un videojoc educatiu, al qual haguéssim jugat en la nostra infància. Hem escollit un videojoc sobre l’educació vial, tot i que mai hi havíem jugat degut a la nostra escasa afició pels videojocs.
Avui, amb la Yolanda i la Lídia, hem seguit en l’elaboració de la nostra wq. Altres grups que ja l’han acabat l’han exposat i hem pogut presenciar molta creativitat i imaginació en aquestes.
En el nostre cas, la webquest encara no està acabada degut a problemes que hem tingut amb el servidor. Però esperem que dimarts vinent poguem presentar la webquest, a partir de la qual els alumnes podran treballar exercicis referents a la llengua i la literatura castellana d’una manera més atractiva i divertida.
Personalment, m’ha engrescat molt fer la webquest, ja que considero que és un bon recurs didàctic per a alumnes de primària. Doncs, podem comprovar que a través de les noves tecnologies també es pot aprendre i potser d’una manera més interessant per a ells, ja que aquests, cada vegada més, se senten atrets per la televisió, els videojos, l’ordinador, Internet. I pel què fa a l’ordinador i a Internet, considero que els mestres poden tenir-hi un paper molt important, perquè poden ensenyar als alumnes com utilitzar-los i quina informació han d’interioritzar i quina han de rebutjar.
La sessió 9 va consistir en una xerrada sobre la web 2.0. Una de les persones referents en aquest tema, Xavier Kirchner, va parlar-nos sobre la innovació a l’aprenentatge i a l’ensenyament.
Segons Xavier Kirchner, les ideologies canvien i per això pensa que hauríem de canviar la pedagogia. Doncs, pensa que els professors s’han d’adaptar als canvis, han de ser eficients a l’hora de ser mestre, tenir les eines adequades i utilitzar una didàctica adaptada als alumnes. Ara bé, no sempre els professors saben utilitzar les eines o n’utilitzen de manera no adequada.
L’Internet ens dóna aquestes eines, la web 2.0. L’origen d’Internet va tenir lloc a Amèrica, quan van voler fer una xarxa per a connectar ordinadors. A partir d’aquell moment, l’Internet va tenir molts més usos: xarxa per a comunicar-nos entre tots, hipertext (via que interconnecta coneixements) i xarxa per a connectar persones. Exemples d’aquests usos serien: Wikipedia, Youtube, Sclipo, Google, Facebook, etc.
En definitiva, al llarg de la xerrada vam poder veure els avantatges de la innovació, però, també inconvenients, ja que recordo el comentari d’un company sobre les classes virtuals, el qual va opinar que aquests tipus de classes no permetien la proximitat presencial entre persones; un comentari al qual estic totalment d’acord.
La sessió 8 va anar destinada a l’inici de l’elaboració de la Webquest. Ja en la sessió 7 vam escollir la temàtica i el format i això va permetre que poguessim començar a desenvolupar l’activitat proposada en la webquest. L’activitat que estem dissenyant té el seu centre d’interés en un conte, a partir del qual els nens i nenes treballaran tota una sèrie d’exercicis lingüístics.
Ara només queda acabar de desenvolupar la webquest, completar-la i tenir-la a punt per a poder-la utilitzar pedagògicament.
Durant aquesta sessió es va parlar sobre què és i per a què serveixen les WebQuest; l’estructura que ha de seguir, com ha d’anar dirigit i per a qui i quins continguts han d’aparèixer-hi. Tot seguit vam poder consultar diverses WebQuest. Un cop observats els exemples, ens vam dividir per grups de treball, i vam escollir la temàtica, l’edat a qui va dirigida i el format de la WebQuest que aquests dies estem elaborant.
Avui ha sigut una sessió més dinàmica, en la qual hem pogut presentar per grups uns vídeos a través dels quals hem transmés un contingut educatiu.
Cada grup, doncs, ha expossat el seu treball i ha explicat a quin curs de primària aniria dirigit el seu vídeo i quin missatge pretenia transmetre aquest. En el nostre cas, hem escollit dos vídeos sobre els videojocs per comparar el bon ús i el mal ús dels videojocs. Per una banda, el primer vídeo projectava imatges d’un noi adicte als videojocs, el qual tenia un rendiment escolar molt baix i una obsesió per l’ordinador exagerada. Per l’altra, el segon vídeo ens mostrava el bon ús dels videojocs a través d’un joc dinàmic, el qual fomenta l’activitat física.
Pel què fa als vídeos dels altres grups, podria dir que tots m’han transmés perfectament el seu propi missatge i m’ha fet reflexionar sobre la importància que tenen les activitats audiovisuals, les quals podrien utilitzar més sovint els professors o professores en el moment d’oferir als alumnes els continguts educatius, ja que considero que és un recurs que capta l’atenció de l’estudiant i que ajuda a transmetre els coneixements amb menys dificultat segurament.
