Del text “Per a què serveix un professor” vam subratllar les paraules claus, les quals llavors vam fer servir per elaborar la transparència sobre els mitjans de comunicació i els professors.
La transparència la vam realitzar en un grup de tres. Vam poder aprofitar el temps de classe per a fer un esbós de la transparència, cosa que va permetre que una de nosaltres llavors ho pogués passar a net a l’ordinador de casa seu. Una altra, es va encarregar de comprar la transparència i d’imprimir-la i la última va dur a terme la presentació de la transparència a classe. Així, doncs, ens vam distribuir les tasques de tal manera que tothom pogués participar per igual en aquesta primera activitat del curs.
A partir de la transparència havíem de comparar la funció dels mitjans de comunicació amb la funció dels professors/es. Vam arribar a la conclusió que els mitjans de comunicació transmeten una informació més àmplia que la del professor/a, mentre que els professors/es transmeten formació i, sobretot, nocions. L’autodidacte és qui rep informació dels mitjans de comunicació, mentre que l’alumne/a que ha cursat un curs d’estudis regulats és qui adquireix formació i nocions. Ara bé, cap de les dues persones sap com buscar, filtrar, seleccionar, acceptar o rebutjar, tot i que qui rep uns estudis ho hauria d’haver après del professor.
Així, doncs, estem dient que ni tan sols el professor/a sap ensenyar l’art de selecció? I, almenys, sap que ha de saber-ho? Considero que aquests conflictes educatius s’haurien de resoldre el més aviat possible, ja que l’alumne necessita i es mereix un bon guia, que l’ajudi a desenvolupar-se psicològicament i socialment, a través d’un bon ús pedagògic dels mitjans de comunicació.
