Aquesta sessió l’hem dedicat al món dels videojocs i la relació que aquests poden tenir amb el context educatiu escolar.
La societat progressa i les noves tecnologies s’incrementen, sobretot, als països desenvolupats, cosa que comporta conviure dia a dia amb la televisió, el mòbil, l’Internet, els equips de música, els videojocs, …
Cada vegada són més els infants i els joves que ocupen el seu temps lliure a jugar als videojocs. Doncs, per a ells i elles jugar és una necessitat, un impuls vital, innat, espontani, primari i gratuït, que els permet explorar, conèixer, dominar i estimar el món i la vida.
Pel què fa als videojocs, segurament, els nens i nenes s’hi senten atrets i atretes pel món fantàstic i màgic que aquests mostren, l’acció i el repte constant, l’atractiu audiovisual (So, moviment, realisme…), el feedback immediat, perquè s’acostuma a aconseguir l’objectiu final, perquè permet tenir una autoestima alta i el reconeixement social davant dels companys, etc.
Davant d’aquesta situació, els professors podrien plantejar-se la possibilitat d’introduir el videojoc a les aules, ja que, segurament, en podríen fer un ús educatiu. Els alumnes es motiviarien realitzant activitats a partir de videojocs i això afavoriria l’adquisició per part d’aquests d’habilitats viso-motores, d’habilitats organitzatives, analítiques, d’exploraicó, creatives, milloraria també la capacitat de decisió i de solució de problemes, el treball col·laboratiu… Per aconseguir-ho, prèviament els professors haurien de parlar i escoltar a les noies i els nois per descobrir quins tipus de videojocs els agrada més.
En definitiva, podem concloure que els videojocs promouen tant la diversió com l’aprenentatge, la socialització i l’alfabetització digital.
Personalment, opino que els videojocs poden tenir un paper important en el desenvolupament, sobretot, cognitiu i social-afectiu de l’alumne/a. I, fins i tot, podríem dir que pot tenir influència en el desenvolupament motor de l’alumne/a, en el cas que el videojoc promogui l’acitivitat física, cosa que permet la movilitat del cos i l’expressió de l’alumne. Segurament, aquest segon tipus de videojocs, persolament, l’aplicaria en l’assignatura d’Educació Física, ja que al mateix moment que aprenen conceptes estan agilitant les seves capacitats motrius, fet rellevant, ja que considero que en el procés d’aprenentatge de l’alumne/a han de ser presents tan el cos com la ment.
Durant la última part d’aquesta sessió l’Anna ens ha proposat buscar a Internet un videojoc educatiu, al qual haguéssim jugat en la nostra infància. Hem escollit un videojoc sobre l’educació vial, tot i que mai hi havíem jugat degut a la nostra escasa afició pels videojocs.
Sí que és veritat que els videojocs poden ser un bon recurs per a l’educació física, però potser només en el camp de l’estratègia o la visió global de grup, no pas en la mobilitat, no?penso que en aquest cas és molt més interessant per a un nen el fet de jugar de veritat, de veure la seva capacitat física i lo bonic que és ser capaç de controlar els teus moviments o simplement deixar-te anar!
comentario por miro7 — Diciembre 5, 2007 @ 11:22 am